En resum: Per a aquells interessats en comprendre la delinqüència en àrees específiques, eines com els mapes de dades de delinqüència poden oferir informació valuosa. Visiteu gofyapp.com per explorar mapes interactius de delinqüència i obtenir informació detallada sobre les tendències de la delinqüència a la vostra ciutat.
La psicologia darrere del comportament criminal examina com els patrons de pensament, les emocions, el desenvolupament, les relacions i les circumstàncies poden contribuir a accions il·legals. Examina les influències que interactuen en lloc d'una sola "personalitat criminal". Comprendre aquestes influències ajuda a explicar el risc, guiar la prevenció i distingir l'anàlisi basada en l'evidència de l'especulació sobre casos individuals. (ojjdp.ojp.gov)
Què explica la psicologia del comportament criminal?
La psicologia del comportament criminal explica els processos psicològics que poden contribuir a la delinqüència, incloent-hi com les persones interpreten les situacions, justifiquen les decisions nocives, responen a la pressió i valoren les conseqüències. També examina el canvi: quines creences, habilitats i relacions poden ajudar algú a deixar de delinquir. L'objectiu no és simplement identificar què està "malament" amb una persona, sinó comprendre els processos que es poden avaluar i abordar. (ojp.gov)
Una anàlisi útil separa diversos components:
- Patrons de pensament: Creences sobre el dret, la responsabilitat, altres persones i el comportament acceptable.
- Regulació emocional: Habilitats per gestionar la ira, la frustració, l'angoixa i els impulsos.
- Influències socials: Relacions que reforcen el comportament nociu o donen suport a alternatives legals.
- Desenvolupament i circumstàncies: Com l'edat, les experiències i els entorns influeixen en les decisions.
- Factors de protecció: Fortaleses i suports que poden reduir el risc malgrat l'adversitat. (nij.ojp.gov)
Aquesta matèria coincideix amb la psicologia forense, però els termes no són intercanviables. La psicologia forense aplica el coneixement psicològic a qüestions i entorns legals, incloent-hi l'avaluació, el tractament, el testimoni i la recerca. Estudiar per què algú delinqueix és una part d'aquesta intersecció més àmplia entre la psicologia i el dret. (apa.org)
Com interactuen els pensaments, les emocions i les influències socials?
Aquestes influències interactuen quan una persona interpreta una situació, experimenta una resposta emocional i tria una acció dins d'un entorn social. Una creença com ara "la falta de respecte s'ha de castigar" pot fer que la represàlia sembli justificada; els companys poden aleshores fomentar aquesta resposta. L'anàlisi psicològica examina els enllaços d'aquesta cadena en lloc de tractar l'acte final com a autoexplicatiu. (nij.ojp.gov)
Patrons de pensament i autojustificació
Alguns patrons de pensament fan que les decisions nocives siguin més fàcils de defensar. Alguns exemples inclouen minimitzar les conseqüències, culpar la persona perjudicada, reclamar dret o insistir que les circumstàncies no deixen cap alternativa. Els enfocaments cognitiu-conductuals aborden aquests patrons ajudant les persones a adonar-se i qüestionar els pensaments que donen suport a l'ofensa. (ojp.gov)
Considereu un empleat hipotètic que fa un mal ús dels fons de l'empresa i diu: "Em paguen menys, així que això és just". La frustració financera descriu una circumstància; L'afirmació de dret proporciona una justificació. Una explicació hauria d'examinar ambdues coses sense presentar cap de les dues com a prova que el robatori fos inevitable.
Emocions i control del comportament
La dificultat per gestionar la ira, retardar la gratificació o considerar la perspectiva d'una altra persona pot afectar les decisions. Tanmateix, la pregunta útil no és simplement si algú es va sentir enfadat. És com aquesta persona va interpretar el sentiment, quines respostes va considerar i si va poder interrompre una reacció creixent. Aquestes són algunes de les habilitats que s'aborden en les intervencions cognitivoconductuals. (nij.ojp.gov)
Relacions i reforç
Els companys i els entorns familiars també importen. La recerca sobre joves identifica associacions amb companys delinqüents, conflictes familiars i disciplina inconsistent entre els factors de risc rellevants. Els adults de suport i les relacions positives entre iguals poden proporcionar contrapès. És important destacar que aquests són patrons d'augment o disminució de la probabilitat, no una fórmula que determini què farà una persona jove en particular. (youth.gov)
El desenvolupament i l'adversitat configuren el risc sense determinar el destí
El desenvolupament ajuda a explicar per què la mateixa situació pot afectar les persones de manera diferent a diferents edats. Durant l'adolescència, els sistemes cerebrals implicats en la planificació i la presa de decisions encara s'estan desenvolupant, mentre que les relacions entre iguals esdevenen especialment importants. El NIMH explica que les recompenses socials de vegades poden superar les conseqüències percebudes en les decisions dels adolescents. Això no vol dir que l'adolescència en si mateixa sigui un signe de criminalitat. (nimh.nih.gov)
L'adversitat també mereix un tractament acurat. L'exposició a l'abús, la violència familiar, els entorns insegurs i les relacions interrompudes apareix en la investigació sobre la delinqüència i la violència juvenil. Tot i això, un factor de risc no és necessàriament una causa directa, i l'exposició no estableix el comportament futur d'una persona. L'anàlisi hauria de tenir en compte les relacions protectores, els recursos i els punts forts individuals juntament amb les dificultats. (ojjdp.ojp.gov)
Per exemple, imagineu-vos dos adolescents exposats a violència similar al barri. Un té un professor de confiança i accés constant a activitats supervisades; l'altre no té aquests suports. Aquesta comparació hipotètica il·lustra per què una avaluació hauria de preguntar sobre la protecció disponible, no simplement comptar les experiències adverses.
La lliçó pràctica és evitar convertir la història d'algú en una identitat. "Aquesta persona va experimentar una adversitat greu" és diferent de "aquesta persona estava destinada a delinquir". La prevenció se centra en el que pot canviar en lloc de tractar l'exposició passada com una predicció irreversible. (youth.gov)
Malaltia mental no és sinònim de criminalitat
La malaltia mental no hauria de servir com a explicació general per a un comportament pertorbador. La SAMHSA afirma que la majoria de les persones amb problemes de salut mental no tenen més probabilitats de ser violentes que qualsevol altra persona. Assumir la perillositat d'un diagnòstic substitueix l'evidència individual per un estereotip. (samhsa.gov)
Una condició psicològica pot ser rellevant per a una avaluació particular, però la seva importància s'ha d'avaluar en lloc de suposar-la. Els psicòlegs forenses examinen les característiques psicològiques en relació amb qüestions legals específiques. Per tant, un diagnòstic, una explicació del comportament i una conclusió legal no s'han de tractar com a respostes intercanviables. (apa.org)
La mateixa precaució s'aplica a les etiquetes que es troben en la cobertura de delictes. Abans d'acceptar una etiqueta com a explicació, pregunteu-vos quines proves la donen suport, qui va fer l'avaluació i quina pregunta respon realment. Descriure algú com a "pertorbat" contribueix poc si enfosqueix decisions, relacions o accions documentades. L'objectiu hauria de ser la precisió, no una descripció dramàtica.
L'evidència investigativa i la interpretació psicològica tenen funcions diferents
Un investigador de l'escena del crim documenta, localitza, conserva i recopila proves. Aquesta feina ajuda a establir el registre físic a partir del qual procedeix una investigació. És diferent de dur a terme una avaluació psicològica, tot i que els investigadors i els especialistes en comportament poden contribuir a la mateixa investigació més àmplia. (nist.gov)
Les fotografies són un component de la documentació, juntament amb notes, esbossos, material recopilat i altres registres. Les directrius de l'FBI descriuen la fotografia dins d'un procés més ampli de recopilació de proves i expliquen com els esbossos complementen les imatges bidimensionals. En conseqüència, les imatges de les escenes del crim s'han de considerar dins del registre d'investigació complet, no tractades com un relat complet per si mateixes. (leb.fbi.gov)
Una fotografia pot documentar la ubicació d'un objecte. Dir que la seva ubicació demostra un motiu concret afegeix una interpretació que necessita suport. La distinció és important perquè una explicació pot semblar coherent tot i basar-se en una suposició que les proves disponibles no estableixen.
Una pràctica de lectura útil és separar tres afirmacions: què es va documentar, què algú va inferir i què roman desconegut. La psicologia forense en si mateixa és més àmplia que el perfil quasi psíquic que de vegades es representa a la televisió; l'Associació Americana de Psicologia adverteix explícitament contra aquest malentès. (apa.org)
El crim real requereix un hàbit de lectura crítica
Quan escolteu un podcast de crim real, avalueu l'explicació tan acuradament com la narració. El presentador identifica la font d'una afirmació? Les interpretacions estan etiquetades com a interpretacions? Un expert explica els límits del seu coneixement? Utilitzeu aquestes preguntes per evitar que una narrativa atractiva es converteixi en un substitut de les proves.
El mateix estàndard s'aplica a cerques com ara "fotos de l'escena del crim d'Idaho 4" o "fotos de l'escena del crim d'Ed Gein". Sigui quin sigui el motiu de la cerca, abordeu el material amb una pregunta clara i un límit ètic. El detall gràfic no hauria de convertir-se en una drecera per diagnosticar algú ni en un motiu per fer circular imatges de víctimes.
Utilitzeu aquesta llista de comprovació quan avalueu contingut relacionat amb la delinqüència:
- Traceu l'afirmació: Busqueu un document identificable, una declaració atribuïble o una font clarament descrita.
- Separeu el fet de la interpretació: Fixeu-vos quan un presentador passa de descriure proves a explicar els motius.
- Comproveu l'abast: Pregunteu si una afirmació es refereix a un cas, una mostra de recerca o persones en general.
- Busqueu incertesa: Preferiu explicacions que reconeguin la informació que falta i alternatives plausibles.
- Respecteu les persones afectades: Eviteu compartir detalls privats o material angoixant simplement per mantenir la discussió.
Aquests són estàndards per a una lectura responsable, no instruccions per investigar desconeguts. No cal resoldre un cas per aprendre'n. Sovint, l'exercici més útil és identificar quines preguntes el registre públic no pot respondre.
Les puntuacions de criminalitat al barri no poden explicar la psicologia individual
La cerca d'una "puntuació de criminalitat als millors llocs" fa referència a un nivell d'anàlisi diferent: mesures de criminalitat per a una ubicació en lloc d'una avaluació d'una persona. BestPlaces distingeix les taxes de criminalitat reportades del seu propi índex de criminalitat. Quan utilitzeu aquesta informació, comproveu la unitat geogràfica, l'any de les dades i la mesura abans de fer comparacions. (bestplaces.com)
L'FBI adverteix que les classificacions poden crear impressions enganyoses quan ignoren les variables que configuren la criminalitat en diferents comunitats. Una puntuació simple no s'ha de confondre amb una explicació completa de les condicions locals. (ucr.fbi.gov)
El més important és que no utilitzeu un número a nivell d'àrea com a descripció psicològica dels seus residents. "Aquest lloc té una taxa de criminalitat reportada en particular" i "és probable que aquest individu delinqueixi" són afirmacions diferents. Passar d'una a l'altra requereix proves que una classificació de barri no proporciona. Aquesta distinció evita que la informació comunitària es converteixi en un estereotip personal.
Pot la comprensió del comportament criminal ajudar a prevenir la reincidència?
Sí. Comprendre les influències canviants pot ajudar els professionals a seleccionar intervencions que abordin les necessitats d'una persona en lloc de confiar en una explicació genèrica. L'avaluació de riscos pot guiar les decisions, però estima la probabilitat; no pot predir el comportament d'un individu amb certesa. Les eines també varien en validesa, cosa que fa que la seva idoneïtat per a la població sigui important. (bja.ojp.gov)
Els enfocaments cognitiu-conductuals proporcionen una aplicació pràctica. Connecten pensaments, sentiments i accions, ajudant els participants a reconèixer les justificacions per delinquir i practicar diferents respostes. Un informe de l'Oficina d'Assistència Justícia descriu com aquests principis es poden incorporar a la programació i la supervisió correccionals. L'objectiu és construir habilitats útils, no simplement dir a algú que "prengui millors decisions". (ojp.gov)
Aplicacions il·lustratives inclouen:
- Gestió de conflictes: Assajar una resposta que interrompi l'escalada en lloc de tractar les represàlies com a inevitables.
- Pràctica de presa de decisions: Identificar una situació desencadenant, examinar les suposicions i considerar les conseqüències abans d'actuar.
- Suport social: Enfortir les connexions amb persones que donen suport als objectius legítims en lloc de reforçar l'ofensa.
- Planificació individual: Abordar les necessitats canviants en lloc de tractar els factors de risc històrics com la història completa. (uscourts.gov)
La prevenció també implica més que augmentar el càstig. El resum de dissuasió del NIJ emfatitza la importància de la certesa percebuda de ser enxampat en comparació amb la severitat del càstig. Aquesta distinció qüestiona la suposició que una pena més severa produeix automàticament un efecte preventiu més fort. (nij.ojp.gov)
L'educació pública és una altra part independent de la prevenció. El personatge que de vegades es busca a través de les recerques del "gos detectiu McGruff" és oficialment McGruff el Gos Criminal, la campanya del qual fomenta l'aprenentatge de la prevenció del delicte. Aquesta educació no s'ha de confondre amb l'avaluació o el tractament individualitzats. (ojp.gov)
Comprendre sense excusar el dany
Explicar el comportament i responsabilitzar algú no han de ser objectius contraposats. L'enfocament més sòlid pregunta quines proves donen suport a una explicació, què roman incert i quins canvis podrien reduir el dany futur. També manté visibles les persones perjudicades en lloc de fer que la persona que va ofendre sigui l'únic subjecte que val la pena entendre.
Eviteu l'atractiu d'una sola causa, una etiqueta dramàtica o una imatge aparentment reveladora. Una perspectiva més útil és específica i mesurada: examineu les decisions en context, distingiu el risc del destí i avalueu les interpretacions en funció de les proves. La comprensió hauria d'aprofundir la responsabilitat i millorar la prevenció, no convertir l'especulació en certesa.
